viernes, diciembre 28, 2007

ESCRIPTORSDIGITALS.CAT

Pertanyo a una generació que va viure la necessitat de divulgar la literatura per mitjà de les fotocòpies.

Ara, això potser fa riure, però no vint anys enrere, quan tot just començaven a haver-hi premis literaris (abans de l’excés) i la indústria editorial, molt mancada, només contemplava els nous autors de manera excepcional.

Molts escriptors catalans que avui són públicament reconeguts, ja no volen recordar-se que van veure les seves primeres obres publicades en fotocòpies de revistes senzilles però agosarades, que primer anomenàvem “fanzines” i posteriorment algú va inventar-se l’acurat terme de “publicacions submergides”.

Més endavant, quan ja teníem quatre duros i érem una mica més espavilats, vam buscar el suport dels ajuntaments i podíem publicar les revistes amb millor qualitat, amb tirada limitada i edició restringida a amics i persones que puguessin estar-hi interessades.

També us podria dir d’algun autor, avui famós i que després ho ha reconegut, que va treure les seves primeres obres en aquest format de ‘plaquets’, que van ser la seva plataforma de llançament.

Però el temps passa i la indústria editorial es multiplicava en recursos mentre la contracultura i la clandestinitat anaven desapareixent, absorbides o senzillament eliminades del mapa per desgast generacional.

Una cultura sense contracultura empenyent-la acaba sent massa oficialista i buida, sense idees i frescor ni gent valenta que surti a provocar, a buscar nous camins i no senzillament a menjar-se les garrofes que li ofereix el sistema, que d’altra banda és el camí més fàcil que es dóna per professionalitzar-se.

Per sort, en els darrers anys, les noves tecnologies han posat les coses novament en el seu lloc.

Des de fa poc temps l’univers blocaire és una porta interestelar per a la creació literària i per a la seva difusió.

Hi ha moltes esperances perquè aquest espai es desenvolupi amb el seu potencial, com a lloc de descobriment, on es poden generar idees noves, no manipulades i no sotmeses a les lleis del mercat i molt especialment en el camp de l’escriptura.

Tot i alguns bons intents que s’han fet, encara manca visibilitat en el fenomen, racionalització dels blocs i dels canals, algú que posi ordre per guanyar en difusió i interconnexió.

No ens enganyem, estar penjat a la xarxa garanteix la llibertat, però no l’audiència i després d’afavorir les plataformes s’ha de pensar també en poder arribar al màxim de públic.

Quan aquest seny ordenador arribi al ciberespai, la literatura catalana digital que ja existeix tindrà molta més repercussió i els escriptors d’aquests països (catalans) haurem avançat un pas immensament gegant.

Cal anar pensant en aquest moment, fins i tot amb associacions que contemplin aquest fenomen, defensin les persones que l’integren i promoguin projectes de futur.

L’objectiu, més enllà de crear poltrona, és superar vells models d’altres entitats elitistes i allunyades de la realitat i dels lectors, que segresten la cultura i la converteixen en sucursals de l’administració.

La xarxa, permet fer aquest salt.

És una oportunitat que no podem deixar perdre.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

És un plaer, en la tranquil.litat de la nit, navegar per la xarxa i gaudir del que ens deixeu els bons escriptors, o bé sentir el batec dels comentaris de la gent.
Benvinguda la llibertat de la xarxa, que té la contrapartida del seu caràcter efímer, la qual cosa fa que el llibre continui essent indispensable, per sort.
Rosa Isabel

Fàbregas dijo...

Incultura municipal o falsificació de la història

L’alcalde de Mataró respon al President de la Federació de Molins de França que Can Fàbregas i de Caralt és una fàbrica tèxtil (no farinera).

podeu llegir la notícia sencera entrant aquí:

http://www.tarraske.com/salvemcanfabregas/?p=322#more-322

Anónimo dijo...

Albert, no trobes que l'ordre, a la xarxa, l'organitza un mateix? Vull dir, hom tria.

Hom visita. Té quantitats immenses on anar.

La nació més petita, més independent, més gran, més poblada, ets tu.