L'HABITATGE, SENSE SOLUCIÓ

Per molts que els politics teoritzin, aconseguir que la gent trobi habitatges accessibles és, avui per avui, gairebé una utopia impossible o el mantra demagògic d’aquells que volen entrar a l’administració i saben que prometre és gratis i no obliga a res. Tots tenim clar que en la roda econòmica en la qual ens movems la construcció és un dels eixos més cabdals. Els savis i teòrics del sistema ja han apuntat moltes mesures que ens han de salvar a tots plegats, però la veritat és que la cosa continua sent complicada i que no s’albira un horitzó de solucions a curt termini que harmonitzi creixement, sostenibilitat, beneficis i accés digne a l’habitatge. Càritas ja alertava, en un informe fet públic fa poc, dels despropòsits que es cometen en matèria de videnda: des de llogar una banyera a fins a fer-ho amb un balcó, per esmentar només alguns dels exemples més dramàticament vistosos. D’altra banda, la màscara social que ens posem ens permet que tolerem tot això, mentre mirem cap a una altra banda i pensem que “a nosaltres això no pot passar-nos mai”. La veritat és que la solució a aquest problema sembla cada vegada més llunyana i caldrà moltes mobilitzacions de la societat civil perquè es comencin a fer efectives mesures de caràcter pal·liatiu. Però, la societat civil és mou encara per alguna cosa?

Albert Calls