El vell costum
de les nadales
La victòria de Santa Claus és la derrota de les nostres tradicions més íntimes. Cada vegada que veig el superheroi nadalenc vermell pujant per les parets dels pisos, m’adono de les claudicacions lentes, silencioses, que estem acceptant de les nostres coses, abassegats per suposades raons d’economies globals. Per això, en aquest article reivindicaré la lectura de les nadales de tota la vida, les que escrivíem de joves i quan no teníem correu electrònic ni mòbil, les que encara fan algunes persones i es molesten en enviar-les als seus destinataris. De les que he rebut enguany me’n quedaria amb dues. La primera pertany al premianenc Joan Gómez, que reivindica amb ironia, agafar-se la vida bé, en uns moments en què el món sembla haver-se tornat boig (“Esperen hores molt tristes/ per a tota la catalanitat,/ els polítics de Catalunya/viuen dalt del terrat)”. La segona, de la poetessa argentonina Lina Casanova, que ens recorda el poder utòpic que hi ha en els infants (“Un món que mai no assolirem/perquè a mesura que creixem/matem l’infant que dúiem dintre!”). I tot plegat, a l’espera d’un Bon Nadal i millor Any Nou per a tothom, com mana la tradició.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
7 comentarios:
Molt Bon Nadal per tu i la Silvia ;) De tot cor.
Comella Firmet
Això evidencia un cop més el poder de la publicitat, no només ens diuen el que hem de comprar i de fer, sino també quines costums hem d'adoptar. És el poder de la televisió, imparable, creixent que es nodreix del fet que la majoria de gent no té criteri i li han de dir el que ha de fer.
P.S. Moltes gràcies maca, et desitgem el mateix per a tu i aquells qui estimes!!!!
Silvia i Albert
Aqui us deixo l'adreça d'una web força trempada (pels que encara preferim les nadales de sempre al Jingle Bells importat dels EUA):
http://www.kumbaworld.com/cande.asp?IDBusca=45
En concret us recomano aquesta secció de la web on hi han totes les cançons existents i possibles variants del Caga Tió que es coneixen i es canten a Catalunya, es molt curiós, jo ni sabia que existien moltes d'elles:
http://www.kumbaworld.com/song.asp?IDBusca=1885
Comella ;)
http://guallavitoclub.blogia
em sembla una mica tremendista el teu post, si em permets la crítica és clar, el nadal fa anys que és això i poder ens hem d'acostumar a l'evolució, poder s'ha iniciat un petit camí cap a la uniformitat de les celebracions, de totes formes, no crec que estigui en perill les nostres tradicions per l'efecte de la publicitat, si no per l'integració cultural de gent nouvinguda que celebrava la nochebuena i que aprofiten per colar els regals pels nens amb l'excusa del papa-noel
Bon Nadal i Bona diada de Sant Esteve, Albert i Sílvia.
Conservem l'esperit de les nadales però reconeixem que el "Papa Nöel" o "Santa Klaus" està ja molt arrelat en nosaltres i comercialment és un element que funciona. Ens en podràs donar raó. Però el que si "reivindico" és l'esperit del Nadal, la seva Llum i que el naixement de Crist se'ns dona cada any sense demanar res. Som els humans els que "l'hem comercialitzat". Per tant, menys consumisme desmessurat, més serenor, menys àpats abundosos i més reflexionar sobre l'essència del Nadal. Siguem auténtics i no presa fàcil de grans magatzems o targetes de crèdit.
Bon Nadal i bon any nou!
No crec que ni el caga tió, ni les Nadales, ni el Papanoel sigui més autèntic ni més autèntic, ni català, ni yankee, i escandinau (no oblidem que Santa Claus ve d'allà).
Qualsevol regal vingui d'on vingui i quan vingui que no estigui amarat del sentit que té el naixament de Jesús, per molt cristià que sigui, per molt kumba que soni, per molt carca que sigui avui.
Per tant, el debat de l'autenticitat del Nadal català o menys català... no sé si té massa sentit.
Ah! Jo faig cagatió i donem regals, tinc un papanoel penjats al balcó, m'encanten les Nadales i anar a veure els reis.
Publicar un comentario