Visca la poesia!
Em cago en la classe política
a la que he pertangut
momentàniament.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
Datos personales
Archivo del blog
Vínculos
- La veu del roure
- El Blog d'Àngel Pagès
- Nuevo Blog en Castellano de Marta Teixidó
- Tribuna Maresme
- Immomaresme
- Google Noticias
- Espai Isidor
- Entrellum - Toni Ibáñez
- Els llibres de Proa Premià
- Dóna, dona de Cabrera de Mar d'ones
- Casa de Vbn
- Blog en Castellano de Marta Teixidó
- Blog de Marta Teixidó
- Blog d'Albert Canudas
2 comentarios:
Hola, Albert: no és que hagis tingut un moment de lucidesa, estàs en el camí de trobar la profunda veritat de la vida i perdona auesta expressió tan pedant, ho sé perquè m'ha passat alguna cosa semblant.
Visca la poesia!!
Comprenc,i comparteixo, el teu desencís de la classe política, en general -sempre hi ha excepcions, seria una injustícia no remarcar-ho- però he observat en tu encara espurnes de fe, en determinades actuacions polítiques...doncs mira jo no crec massa en el nacionalisme "polític" subratllo això de polític; la nació i la llengua es defensen com tu, per exemple, Albert i tants feu, escrivint poesia, fent un blog en català. Es la voluntat del poble de parlar i escriure en la seva llengua cada dia i de sentir-se nació, la que la formen, no els polítics.
Gràcies pel teu blog!
Publicar un comentario