'KETCHUP', DE XAVIER GUAL

NOSALTRES, ELS VENÇUTS

Hi ha autors que escriuen per a la transformació personal. D’altres, ho fan solament per seduir el lector amb la seva història. Aquesta afirmació, robada a Stephen King, em serveix per marcar els límits entre la novel·la ‘Ketchup’ (Columna, 2006), de Xavier Gual i moltes d’altres que es conformen solament amb entretenir el personal.
Els personatges de ‘Ketchup’ són un reflex del fracàs del sistema que hem creat: éssers marginals com en Miki –es diu veritablement Miguel Hernández-, en Sapo, en Vinagre o la Sandra, s’arrosseguen per la duresa del dia a dia en un món desintegrat. La seva lluita passa per trobar feina en un entorn on l’ascensor social està avariat ja fa temps, el moviment psicotròpic pels barris urbans i deshumanitzats, la cultura dels supermercats, la gastronomia “brossa” dels McDonald’s, les relacions perilloses amb la ultradreta, el tràfic de droga, la inutilitat dels polítics, la pornografia i el desencís col·lectiu. Són uns joves que no saben el que volen, que viuen en coordenades diferents d’un sistema que no ofereix gairebé possibilitats per tirar cap endavant.
‘Ketchup’ és una novel·la generacional, dels joves que ara tenen entre 15 i 20 anys. Ens alerta de la manca de valors, del present i d’un futur que no existeix, de la recerca de la llibertat impossible o solament abastable en la mort, perquè la vida et dóna molt poques oportunitats o cap.
En Xavier Gual, escriptor i periodista vinculat al Maresme, ha escrit aquesta obra arriscant-se, amb un procés intens de redacció i més llarg, encara, per donar-li sortida, perquè ha fet un treball fresc i diferent. I això, no ens enganyem, avui no es porta.
La novel·la, a més, obliga el lector a caminar per registres durs: monòlegs, diàlegs i contrapunts múltiples en un reflex existencial d’aquesta paranoia quotidiana que ens hem d’engolir sense respirar. A poc a poc, la trama narrativa porta cap a un final potser previsible, però contundent i immillorable, que entra a les venes com un xut d’adrenalina i reivindica que la societat va pel mal camí. ‘Ketchup’ ens recorda, a pèl, sense condó, que vivim en un món de deixalles que no es poden reciclar. Els seus personatges, reals, arquetípics, són el clam que tot plegat demana un gran canvi. L’educació, com es proclama al final, és una de les grans claus per a la salvació col·lectiva.