Sota un arbre,
les formigues
reciten
poemes
de Maiakovski.
Sota el pont
de l'autopisa,
la lluna
rovellada
regalima
òxid.
miércoles, abril 12, 2006
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario