miércoles, febrero 01, 2006

NO QUEDARA RES?

La cultura d'aclaparament mediàtic a què ens tenen sotmesos em comença a preocupar. L'home contemporani només té uns segons de llibertat al dia i els fa servir per respirar. On volen portar-nos aquesta gent? Quin és l'objectiu final? Quan més tenim som més infeliços. Amb un llapis i una llibreta pots accedir a molts universos. També entrant a la blogosfera. Però què s'ha fet del projecte comú que compartim i que es diu societat? En què queda?

1 comentario:

Manel Alonso i Català dijo...

La sensació de sentir-te atrapat. Que vas venent bocins de la teua llibertat i del teu temps només per a sobreviure, que no viure, és latent. I més quan t'adones que la vida és realment curta i que la mort, o la desgracia et pot saltar a sobre en qualsevol cantonada.
Per això és necessari aturar-se per a repensar-se la vida, el ritme frènetic que ens desinquieta, i una a una desfer-se de totes les cadenes. Intentar ser el propietari de la nostra llibertat, del màxim del nostre temps possible i no deixar-nos atabalar per un sistema que ens crea addiccions terribles de competivitat, status social, consumisme, etc.
No hi ha que cercar no res en
els paradisos artíficials, encara que només siguen literaris.
Un poeta valencià va dir que "viure no és important, navegar si" pot ser siga una contradicció per això jo ho canviaria per viure és l'important, navegar amb la teua voluntat com a timonell també.