La necessitar
de caure,
la incertesa
dels cossos
sense pes,
els àngels
davallant
cap
a
un
infern
que se'ns escapa:
nosaltres
mateixos.
lunes, febrero 06, 2006
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario