Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
jueves, febrero 02, 2006
ESCRIURE, LLEGIR I VIURE
A vegades, amb poc tens molt més del que sembla. I potser no cal aspirar a més.
1 comentario:
Anónimo
dijo...
Tens raó, Albert. El tragí del dia a dia, imparable, incansable, massa sovint no ens permet de disfrutar dels petits detalls. Molts ens passen pel davant sense que ens n'adonem. Un altre títol que també s'escauria al teu comentari: Ser mare, ser pare, viure en parella.
1 comentario:
Tens raó, Albert. El tragí del dia a dia, imparable, incansable, massa sovint no ens permet de disfrutar dels petits detalls. Molts ens passen pel davant sense que ens n'adonem. Un altre títol que també s'escauria al teu comentari: Ser mare, ser pare, viure en parella.
Publicar un comentario