Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
jueves, enero 19, 2006
A LA MIERDA...
Com en Fernando Fernán Gómez un sent, moltes vegades, la necessitat d'enviar algú a la merda. No, millor, a la puta merda. Però no queda massa políticament correcte dir-ho.
1 comentario:
Anónimo
dijo...
Un gran actor Fernando Fernan Gómez i a més molt complet ja que és escriptor i també director de cinema i teatre. Ara, això no deixa de banda que siga un gran "cascarrabias", d'un mal caràcter que la tele-fem a convertir en mediàtic. De vegades cal clavar el ganivet en taula i deixar al personal les coses ben clares. Però enviar-lo tot a la merda mai. Vicent Andrés Estellés en un poema també enviava a mamar tots els versos, però ho deia amb la boca petita ja que una i una altra vegada tornava a ells. Nosaltres som massa brau per a tan poc i mediocres toreros com hi ha. Som d'una nissaga que ha perdut totes les batalles i malgrat tot continuem en la lluita.
1 comentario:
Un gran actor Fernando Fernan Gómez i a més molt complet ja que és escriptor i també director de cinema i teatre. Ara, això no deixa de banda que siga un gran "cascarrabias", d'un mal caràcter que la tele-fem a convertir en mediàtic.
De vegades cal clavar el ganivet en taula i deixar al personal les coses ben clares. Però enviar-lo tot a la merda mai.
Vicent Andrés Estellés en un poema també enviava a mamar tots els versos, però ho deia amb la boca petita ja que una i una altra vegada tornava a ells.
Nosaltres som massa brau per a tan poc i mediocres toreros com hi ha.
Som d'una nissaga que ha perdut totes les batalles i malgrat tot continuem en la lluita.
Publicar un comentario