BUBS

La gossa de la meva germana ha mort. Ha tingut una vida contradictòria: s'empassava objectes i la van haver d'operar una i altra vegada fins al final que l'han hagut de sacrificar. Quan ens veia es posava alegre i ara me n'adono que potser no li vaig fer prou cas. Tinc una estranya manera de fer cas a les persones i als animals que estimo, sense mostrar-ho, preocupant-me per ells però allunyant-me. M'ha fet molta pena la mort d'aquest animal. I ara tinc la sensació de no haver-li dedicat els minuts necesssaris que reclamava del meu temps. Però em queda la imatge fotogràfica de la gossa quan era petita en el moble de casa de la meva germana. Els seus propietaris, en Jordi i la Marina, van estimar-la molt. Ial cap i a la fi això és el que val i el que queda, l'amor, encara que sigui en petites dosis i en alguns moments, solament, en aquest infinit que ens aclapara.