El gegant anirà creixent, però també els bàrbars. Contra aquest sistema és impossible donar una resposta social i política, però deixa les puntes lliures per a la creació de móns alternatius. Les grans ciutats esdevindran molt més el que ja són: enormes cementiris de pòrtland i tecnologia digital per distreure'ns fins a la mort, per cert, concertada, en geriàtrics que més aviat semblen abocadors dels nostres cossos ja inservibles. El millor camí és anar preparant l'ecorevolució, marxar-se a viure al camp, viure en comunitats alternatives en les quals el contacte amb la natura i la relació entre les persones sigui la prioritat, no renunciar a la cultura utilitzant la xarxa i creant vies de comunicació universals des de la proposta unitària i local.
Quan el sistema exploti, per si sol, cal ser ben lluny, funcionant en autarquies lliures, amb capacitat de crear noves regles i nous ordres més sostenibles i humans. Això que plantejo segurament és una evolució de l'anarquisme, però tampoc veig cap camí viable més. I ho dic des de l'experiència política d'intentar transformar el sistema.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario