EXISTEIX LA PAU?

Hem estat educats per pensar que existeix un paradís, però a mesura que anem creixent descobrim que no es així, que la vida passa factura per totes i cadascuna de les coses amb les quals ens creuem, de les persones que coneixem, de les vivències que assumim i de les que no. El mite de viure en pau sembla estar desterrat de l'existència en ple segle XXI. Més enllà de les guerres, les malalties, el terror global... no ens deixen ni l'oportunitat més mínima d'aspirar a un racó de pau. Penso en Thoreau i el seu Walden com a referent d'un anarquisme lliberal que demana una existència millor per a l'ésser individual. No és un somni tan inversemblant pensar que algun dia podrem viure al camp, treballar en una cosa que ens agradi i en la qual ens sentim a gust, gaudir de temps per disfrutar amb els éssers estimats, llegir, escriure, parlar... fins i tot fumar, amb plaer, sense l'obsessió neuròtica que imposa l'addicció a les cigarretes. El paradís existeix, sens dubte. Cal anar a buscar-lo, està dins nostre, però també en algun lloc de fora, difícil, llunyà... però assolible.