Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
"Vaig veure també com s'obrí el sisè segell; en aquell moment un gran terratrèmol sacsejà la Terra, i el sol es va posar negre com un sac de pèl de cabra, i la lluna es tornà com de sang. I els estels caigueren del cel, com una figuera sacsejada per un vent molt fort deixa caure els seus fruits. I el cel desaparegué com un llibre enrollat; i totes les muntanyes i les illes foren mogudes dels seus llocs. I els reis dela Terra, i els prínceps i els tribuns, els rics i els poderosos, s'amagaren en les coves i entre els roquissars de les muntanyes"... (Apocalipsi, Joan, 12-15)
...I vaig albirar un cel mou i una terra nova. Perque el primer cel i la primera terra havien desparegut, i ja no existia el mar...i vaig veure la ciutat santa, la nova Jerusalem, baixar del cel...
"Vaig veure també com s'obrí el sisè segell; en aquell moment un gran terratrèmol sacsejà la Terra, i el sol es va posar negre com un sac de pèl de cabra, i la lluna es tornà com de sang.
ResponderEliminarI els estels caigueren del cel, com una figuera sacsejada per un vent molt fort deixa caure els seus fruits. I el cel desaparegué com un llibre enrollat; i totes les muntanyes i les illes foren mogudes dels seus llocs.
I els reis dela Terra, i els prínceps i els tribuns, els rics i els poderosos, s'amagaren en les coves i entre els roquissars de les muntanyes"...
(Apocalipsi, Joan, 12-15)
...I vaig albirar un cel mou i una terra nova. Perque el primer cel i la primera terra havien desparegut, i ja no existia el mar...i vaig veure la ciutat santa, la nova Jerusalem, baixar del cel...
ResponderEliminar(Apocalipsi, Joan, 21, 1-2