Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
martes, abril 22, 2008
CRISI
Sempre ens faran viure amb por, perquè així, ells, ELS DE SEMPRE, continuen manant.
No t'angoixis tant, Albert. Bé ets lliure d'angoixar-te tan com vulguis, però no sé si val la pena. Mirant enrera, veig dècades de pors diverses, i ara em demano si valia la pena patir tant: l'Infern, la dictadura,la por a la guerra nuclear, la crisi del petroli, el temor a un cop d'estat durant la transició, l'atur...ara venen la crisi econòmica, l'Euríbor, el terrorisme, i fins i tot algun asteroide, i això sense oblidar la gran realitat del deteriorament medioambiental, amb profecies apocalíptiques... Passo de patir, i si se m'ha de cruspir la crisi o el canvi climàtic, que sigui ràpid, i mentres a gaudir de les moltes coses que ens ofereix la vida. I, penso també, a conservar un ideal (no polític). Amén
No t'angoixis tant, Albert. Bé ets lliure d'angoixar-te tan com vulguis, però no sé si val la pena.
ResponderEliminarMirant enrera, veig dècades de pors diverses, i ara em demano si valia la pena patir tant: l'Infern, la dictadura,la por a la guerra nuclear, la crisi del petroli, el temor a un cop d'estat durant la transició, l'atur...ara venen la crisi econòmica, l'Euríbor, el terrorisme, i fins i tot algun asteroide, i això sense oblidar la gran realitat del deteriorament medioambiental, amb profecies apocalíptiques...
Passo de patir, i si se m'ha de cruspir la crisi o el canvi climàtic, que sigui ràpid, i mentres a gaudir de les moltes coses que ens ofereix la vida.
I, penso també, a conservar un ideal (no polític).
Amén
Ramona