Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
martes, junio 27, 2006
ALTA CUINA
Entre el que cuina en Ferran Adrià i el Frankfurt de la Plaça Santa Anna hi ha una distància que només marquen la ment i la butxaca, no l'estómac. Qui no ha gaudit plaers infinits amb la salsitxa mil·lenària i la mostassa?
Sembla ser que l'alta cuina no té res a veure amb menjar, no está pensada per a treure la gana sino per paladejar. Aquí les opinions es diversificaràn, és com allò del conte del vestit de l'emperador, si dius el que és més evident i lògic: un menja per a treure la gana i no per paladejar, quedes com un estúpid, com un "paleto", coses de l'art...
La majoria de nosaltres tenim cobertes les necessitats bàsiques, i mengem més enllà de treure la fam, és per això, crec, que molts cerquen noves sensacions, que volen trobar en l'alta cuina: moltes d'aquestes sensacions estan molt més en la ment i en l'ambient que an altra cosa. Està clar que una mil.lenària salsitxa també pot ser exquisida (confesso, però, que a mi m'agraden el copos d'avena!)
Sembla ser que l'alta cuina no té res a veure amb menjar, no está pensada per a treure la gana sino per paladejar. Aquí les opinions es diversificaràn, és com allò del conte del vestit de l'emperador, si dius el que és més evident i lògic: un menja per a treure la gana i no per paladejar, quedes com un estúpid, com un "paleto", coses de l'art...
ResponderEliminarLa majoria de nosaltres tenim cobertes les necessitats bàsiques, i mengem més enllà de treure la fam, és per això, crec, que molts cerquen noves sensacions, que volen trobar en l'alta cuina: moltes d'aquestes sensacions estan molt més en la ment i en l'ambient que an altra cosa. Està clar que una mil.lenària salsitxa també pot ser exquisida (confesso, però, que a mi m'agraden el copos d'avena!)
ResponderEliminarIsabel Garí