tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post3535329161007109105..comments2024-03-16T08:31:45.379+01:00Comments on El Quadern d'Albert Calls: NO ÉS PAÍS PER A VELLS (NI TAMPOC PER A JOVES)Albert Callshttp://www.blogger.com/profile/00314980031068760212noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-56738524959053913922008-03-22T18:54:00.000+01:002008-03-22T18:54:00.000+01:00Però també deu ser veritat el que va dir aquell am...Però també deu ser veritat el que va dir aquell americà: "La burocràcia s'ha inventat per a resoldre els problemes que crea la pròpia burocràcia"<BR/><BR/>RamonaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-42909664427832589792008-03-22T13:59:00.000+01:002008-03-22T13:59:00.000+01:00Home, Albert, pensa que si fos veritat el tòpic qu...Home, Albert, pensa que si fos veritat el tòpic que els funcionaris llegim el diari en hores de feina, estariem salvant la premsa.<BR/><BR/>RamonaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-10291083433917186962008-03-22T12:58:00.000+01:002008-03-22T12:58:00.000+01:00Benvingut al neoliberalisme, Albert.RamonaBenvingut al neoliberalisme, Albert.<BR/><BR/>RamonaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-18239588.post-65527160773369754772008-03-19T22:02:00.000+01:002008-03-19T22:02:00.000+01:00I des de quan la vida ha estat un camí de roses???...I des de quan la vida ha estat un camí de roses???<BR/>En aquesta Europa del segle XXI, vivim la societat més rica i segura de la història de la humanitat, la qual cosa no vol dir la més feliç, i aquí està la contradicció.<BR/>Sense anar més lluny, els obrers del segle XIX vivien amb un salari de subsistència, sense seguretat social, ni pensió de res...<BR/>Fins a mitjans del segle XIX, la major part de l'estat espanyol vivia de l'agricultura en una situació d'atur gairebé estructural.<BR/>Era rica la gent durant la Segona República, la Guerra civil o la Postguerra?<BR/>La insatisfacció i el conformisme, són només un problema laboral o econòmic??<BR/>Èpoques en la que la vida era molt més dura que aquesta (econòmicament), van donar persones, fins i tot d'origen humil i obrers, persones de gran cultura i educació (de la que avui no en queda), avis que avui encara són un luxe pel seu amor als llibres o a la música.<BR/>Funcionaris (i classe política, te la deixes) són també els metges que atenen en una seguritat social que, amb totes les seves mancances, està oberta a tothom, o els mestres...<BR/>Ara bé. Està clar que podem renunciar a tot i dur una vida més austera, sens dubte el planeta agrairà la fi d'aquesta carrera de consumisme desenfrenat i absurd.<BR/>Ah, i la major part de la humanitat viu amb molt poc.<BR/><BR/>AureliAnonymousnoreply@blogger.com