Idees, impressions, pensaments, poemes, microrelats i paranoies des de la follia quotidiana del segle XXI. Una visió de l'abisme des d'aquesta caiguda personal que és la vida dels éssers humans.
miércoles, abril 25, 2007
1966-2007
Ara ja ho saps
que no hi ha paradís
sinó la barra d'un bar greixós
amb copes de plàstic,
cerveses esbravades
i alcohol de garrafa.
Et van ensenyar que la vida
era un llibre de contes
i al final no,
tot plegat
és un full de diari
arrugat,
estripat,
que oneja vençut
a la boca grotesca
de qualsevol
paperera
anònima.
que no hi ha paradís
sinó la barra d'un bar greixós
amb copes de plàstic,
cerveses esbravades
i alcohol de garrafa.
Et van ensenyar que la vida
era un llibre de contes
i al final no,
tot plegat
és un full de diari
arrugat,
estripat,
que oneja vençut
a la boca grotesca
de qualsevol
paperera
anònima.
THE END
Moltes utopies acaben amb nosaltres mateixos,
però en comencen de noves, amb d'altres persones.
però en comencen de noves, amb d'altres persones.