El promotor immobiliari es mor.
Incineren les seves restes
que dipositen en una urna d’or i brillants.
A dins, també hi aboquen portland,
trossos de bitllets,
dues ratlles de coca, una targeta
amb el telèfon d’una puta d’alt standing
i la fotocòpia d’una hipoteca estàndard.
Al final, per compactar-ho, un pobre s’hi pixa.
De l’antic potentat, ara és tot el que en resta.
Inconmemsurable, Albert, descriptiu al 1000 per 1000 d'un desig de molts però que només poden exercir uns quants. Et superes a tu mateix.
ResponderEliminarRecolzo totalment la darrera frase; resum perfecte de les clavegueres de les totxanes.
No paris, que en volem més.